top of page

Dubtes freqüents sobre successions i herències

Aquest mes de novembre el tenim dedicat a les successions i herències, matèria en la qual existeix una determinada opacitat, però que, en realitat, suposa una alta complexitat per diversos motius, el primer d'ells és la impossibilitat de preguntar a qui va redactar el testament de quines han estat les seves voluntats.


Per a la redacció d'aquest post, hem recopilat les cinc preguntes més freqüents que ens hem trobat realitzades tant per clients, estudiants o companys de professió.


1. Què és una successió i com s'inicia?


Si acudim al Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola ens trobem amb moltes accepcions per al terme de successió, però tots tenen el mateix punt en comú ja que provenen del llatí successio, el que implica anar darrere d'algú o alguna cosa en l'espai o en el temps. En el que aquí ens concerneix, per successió entendrem aquella recepció dels béns d'una altra persona com hereu o llegatari d'ella.


Partint d'aquí, ens trobem en què els hereus reben, una vegada han acceptat l'herència, la totalitat dels béns, drets i obligacions que tenia la persona a qui succeeixen, és a dir, els hereus reben tant les propietats com els deutes que tenia el causant.


Però tota successió pot produir-se mentre el causant està viu, en aquest cas estaríem parlant d'una donació o quan ha mort, en aquest cas estaríem parlant d'una successió testada (amb testament) o intestada (sense testament).


Atès la redacció de l'article ens centrem en la successió mortis causa, és a dir, d'una persona morta i, el nostre punt de partida, serà sempre, la mort de la persona, per a la qual, haurem de tenir a mà i haurà de ser la primera documentació que haurem de tenir, tant el certificat de defunció com el certificat d'últimes voluntats. El primer d'ells acredita la defunció efectiva i el segon d'ells acredita si la persona que ha mort ha redactat un testament o no.


2. Qui són considerats hereus legítims?


Amb independència de l'existència d'un testament o no, la llei ens clarifica qui poden ser els denominats hereus legítims i quin és l'ordre corresponent de successió, el qual, pot variar en funció de la legislació aplicable.


Així, són considerats hereus legítims, els descendents, els ascendents, el cònjuge, els parents fins al quart grau de consanguinitat i, en defecte de tots ells, l'Estat.


No obstant això, no tots ells poden concórrer alhora a l'herència, sinó que hauran de concórrer en funció de l'ordre que fixi la pròpia Llei i uns en substitució dels altres.


Així, tal com fixa la legislació a Espanya, la successió correspondrà en primer lloc en línia descendent, és a dir, primer succeiran els fills i els seus descendents, sent que els fills reben l'herència en parts iguals i, els néts i altres descendents hereten per representació en la porció que li correspondria als pares d'aquests.


A mode d'exemple, si Pablo mor amb dos fills (Alfonso i Antònia), aquests reben el 50% cadascun, però si un d'aquests fills mor amb dos fills (Jose i Matilde), la repartició seria: Jose 25%, Matilde 25% i Antònia 50%.


D'acord amb la legislació a Espanya, a falta de fills i descendents, heretaran els ascendents (pares i avis), heretant els pares per parts iguals i a falta d'aquests heretaran els ascendents més propers.


A falta de descendents i ascendents, i abans que els col·laterals, succeirà en tots els béns del difunt el cònjuge sobrevivent, llevat que estigués separat legalment o de fet.


En defecte dels anteriors, començarà la successió per la línia col·lateral, és a dir, germans, nebots, tietes, etc... tot això fins a trobar el parent més proper amb el límit del quart grau. En cas que no existís cap tipus de parent, llavors heretarà l'Administració Pública.


De manera particular, en cas que s'apliqui la legislació catalana, hi ha un canvi. En aquest sentit, en cas d'inexistència de descendents, a Catalunya, abans que els ascendents, heretarà el cònjuge i, a falta d'aquest, els ascendents


3. Com es reparteixen els béns en una herència?


Sense dubte és una de les preguntes que més conflictes pot provocar en matèria hereditària. Per això hem de diferenciar l'herència testamentada de la intestada, és a dir, si tenim un testament o no.


Si tenim un testament, el testador pot disposar dels béns i decidir a qui adjudicar-los, ja sigui a títol d'hereu o ja sigui com a llegat. La diferència principal és que el llegat rep un bé concret i determinat, mentre que sota el títol d'hereu no necessàriament s'ha d'haver realitzat un repartiment.


També hem de tenir en compte que, en tot cas, no tenim una plena disposició de la totalitat de l'herència, sinó que en tot cas, els hereus forçosos tindran dret a la denominada legítima, que és aquella porció de béns que el testador no pot disposar per ser una reserva de llei per a determinats hereus. Aquests hereus forçosos són:


- Els fills i descendents respecte dels pares i ascendents;

- A falta dels anteriors, els pares i ascendents respecte dels seus fills i descendents;

- El vidu o vídua, en la manera que fixa la Llei.


La reserva de la legítima pot variar en funció de qui és l'hereu forçós i també pot variar en funció del territori on ens puguem trobar, podent ser les dues terceres parts de l'herència (66%), la meitat de l'herència (50%) o una quarta part de l'herència, aplicant-se unes determinades regles (per al cas de Catalunya).


4. Què és un testament i quina és la seva importància?


Una pregunta bastant recurrent sol ser si es fa un testament o no. Al nostre mode de veure, tot depèn si la persona desitja manifestar la seva voluntat en relació als seus béns o no, perquè a falta de testament, es fixarà l'ordre prefijat en la Llei.


Ara bé, la importància del testament radica, no només en manifestar la voluntat en relació als seus béns per quan aquesta persona falti i la possibilitat de repartir-lo o fixar una sèrie de condicions per al seu repartiment o per assignar un determinat bé a una determinada persona, sinó també per poder excloure a algun dels hereus de la totalitat de l'herència, és a dir, la llei ens permet desheretar a un hereu, però per això haurem de fer-ho dins d'una declaració dins d'un testament i dins de les condicions i causes que han estat previstes en la pròpia Llei.


Existeixen diversos tipus de testaments vàlids al nostre país com: el testament hologràfic, el testament obert, el testament tancat, el testament militar, el testament marítim, el testament en país estranger, el testament especial per a casos d'epidèmia o, a Catalunya, el testament mancomunat.


Cada testament té la seva peculiaritat i les seves característiques per ser completament vàlid, per la qual cosa recomanem l'assessorament degut per a la seva corresponent homologació i validació.


5. Què passa si no hi ha testament?


En cas que el causant no hagi emès cap tipus de testament o, havent-se dictat, el testament hagi estat anul·lat per una resolució judicial, en aquest cas, ens trobaríem davant una successió ab intestato, és a dir, sense testament, la qual cosa significarà que haurà d'aplicar-se l'ordre de successió fixat en la pròpia Llei, sigui l'espanyola o sigui la catalana.


En aquest cas, haurem d'acudir a una notaria, concretament la notaria corresponent a l'últim lloc de residència del causant, perquè pugui fer una declaració d'hereus, és a dir, una declaració conforme la persona ha mort (certificat de defunció) i poder iniciar els corresponents tràmits de successió.


 


Aquestes són les cinc preguntes més freqüents que ens hem trobat i que hem recopilat, però, sens dubte, recomanem l'assessorament degut i l'assistència en aquest tipus de procediments, en major mesura, per garantir els drets de tots i cadascun dels hereus o, en particular, els drets de qui creuen que tenen dret a una herència. Si té un cas o té més dubtes, pot sol·licitar dia i hora a la nostra pròpia pàgina web.


1 view0 comments

Comments


bottom of page